Afortunadament la Federació d'Atletisme d'Etiòpia ha reconsiderat la seva decisió. Ara espero que Bekele es recuperi a temps, per tornar a fer-nos gaudir de les seves gambades.
dijous, 26 de gener del 2012
QUE NO ME'L TOQUIN, A BEKELE
Parafrasejo Mourinho, en la seva defensa sobre Cristiano Ronaldo, i adapto la frase a Kenenissa Bekele, campió olímpic de 5.000 i 10.000 metres llisos. La federació del seu país, Etiòpia, va decidir sancionar la gran estrella de les pistes i 34 atletes més per no haver assistit a una estada de concentració de dos mesos organitzada pels regidors de l'atletisme del seu país. Pretenien que es perdés els Jocs Olímpics pel que consideraven "un acte d'indisiplina". I privar-nos, als amants de l'atletisme, del gran duel amb el britànic Mo Farah. Però el petit atleta africà està lesionat.
Afortunadament la Federació d'Atletisme d'Etiòpia ha reconsiderat la seva decisió. Ara espero que Bekele es recuperi a temps, per tornar a fer-nos gaudir de les seves gambades.
Afortunadament la Federació d'Atletisme d'Etiòpia ha reconsiderat la seva decisió. Ara espero que Bekele es recuperi a temps, per tornar a fer-nos gaudir de les seves gambades.
dimecres, 25 de gener del 2012
UN FRE A LA PROGRESSIÓ. I QUÈ?
No vol dir res. O potser és el que jo vull, que no tingui cap sentit, i així no haver de treure conclusions.
Aquest matí he anat al Retiro a fer un 5.000, confiant que la inèrcia de millores en què em trobo des de fa dues setmanes, es mantindria sense grans dificultats. I no ha estat així. L'última marca a superar, en aquesta distància, era 18'07". Tot i que era conscient que em costaria, em semblava un temps assequible. Els dos primers quilòmetres els he fet de forma molt còmode, a 3'38" i 3'35", però en el tercer he vist que no aguantaria. M'he plantejat convertir el 5K en un test de 3.000...tot i que, afortunadament, no m'he deixat endur pels desitjos d'abandonar. El 3'37" m'ha donat ànims per seguir lluitant. La segona part del penúltim quilòmetre va en paral·lel al carrer Alcalà, és a dir, en pujada: 3'52. Lent. En l'últim parcial no he tingut prou forces per arreglar el desgavell, 3'30", i un temps final de 18'12".
No són tant els cinc segons com que s'ha posat fre a les progressions.
I què?
Res.
Probablement, arrossego cansament després de les dues setmanes de mitges. Probablement, el fred d'aquest matí, fregant els zero graus, m 'ha afectat més que altres dies. Probablement, podria trobar més explicacions.
Però no hi guanyaré res. La solució és seguir fent la feina com l'he estat fent fins ara, tornar-hi la setmana que ve i intentar treure'm l'espineta.
Aquest matí he anat al Retiro a fer un 5.000, confiant que la inèrcia de millores en què em trobo des de fa dues setmanes, es mantindria sense grans dificultats. I no ha estat així. L'última marca a superar, en aquesta distància, era 18'07". Tot i que era conscient que em costaria, em semblava un temps assequible. Els dos primers quilòmetres els he fet de forma molt còmode, a 3'38" i 3'35", però en el tercer he vist que no aguantaria. M'he plantejat convertir el 5K en un test de 3.000...tot i que, afortunadament, no m'he deixat endur pels desitjos d'abandonar. El 3'37" m'ha donat ànims per seguir lluitant. La segona part del penúltim quilòmetre va en paral·lel al carrer Alcalà, és a dir, en pujada: 3'52. Lent. En l'últim parcial no he tingut prou forces per arreglar el desgavell, 3'30", i un temps final de 18'12".
No són tant els cinc segons com que s'ha posat fre a les progressions.
I què?
Res.
Probablement, arrossego cansament després de les dues setmanes de mitges. Probablement, el fred d'aquest matí, fregant els zero graus, m 'ha afectat més que altres dies. Probablement, podria trobar més explicacions.
Però no hi guanyaré res. La solució és seguir fent la feina com l'he estat fent fins ara, tornar-hi la setmana que ve i intentar treure'm l'espineta.
diumenge, 22 de gener del 2012
SURTO OPTIMISTA DE LA MITJA DE GETAFE, DESPRÉS DE FER 1:17:18
Tinc el 3'40 de mitjana a les cames. Avui els he aguantat durant 21 quilòmetres i això em fa estar esperançat de cara al futur. Recorreguts diferents, òbviament (el d'avui bastant més pla que el de Sitges), però la millora de 52" d'una setmana a una altra és d'aquelles que cal tenir en compte.
Des sortida, 4ºC. Fred, com fa set dies, però conscient que el sol aniria escalfant l'ambient. Així ha estat, les condicions, per a mi, immillorables. Amb gairebé 4.000 inscrits (hores d'ara no sé quants s'hauran presentat a la sortida) al tret inicial has de gambar per no veure't atrapat entre centenars de cames. 3'30 el primer parcial i 10'33 al pas pel 3.000, dos dels tres en lleuger descens. A partir d'aquí he anat trobant un ritme còmode. No hi havia grups bons o dolents, sinó corredors que em passaven o corredors als quals jo passava. Sense més. El 10K l'he passat en 36'15 (40" més ràpid que la setmana passada), però he tingut clar que avui anava un puntet per damunt de les meves possibilitats. En la segona volta m'ha costat mantenir-me. Tot i així, he tingut la sort de ser superat per un triatleta que, acompanyat de dos ciclistes, anava deixant un reguitzell de cadàvers que, lluny d'enfonsar-se, feien tot el contrari: a certa distància del nostre protagonista hem anat formant un estirat grup d'atletes que hem afrontat els últims quatre quilòmetres amb un patiment comú. Ara tu, ara jo, ens n'hem sortit. Del 20 a l'arribada he acabat en 3'50, lluitant per qualsevol segon que pogués esgarrapar.
M'alegro de no haver-me deixat anar. He finalitzat en la 90a posició de la general (Déu n'hi dó!!!), però l'1:17:18 em deixa un bon cos. Pensava que potser era la mitja més ràpida post any de lesió als isquiotibials...però no. A Moratalaz, l'any 2009, vaig fer 1h15...temps sospitós, tenint en compte que unes poques setmanes després només seria capaç de córrer a Saragossa, en 2h48.
A Getafe s'ha produït el debut de la Paz ( aprox 1:48:00) i la segona mitja d'en Jerónimo Alonso, de Canal Sur. Felicitats a tots dos.
Des sortida, 4ºC. Fred, com fa set dies, però conscient que el sol aniria escalfant l'ambient. Així ha estat, les condicions, per a mi, immillorables. Amb gairebé 4.000 inscrits (hores d'ara no sé quants s'hauran presentat a la sortida) al tret inicial has de gambar per no veure't atrapat entre centenars de cames. 3'30 el primer parcial i 10'33 al pas pel 3.000, dos dels tres en lleuger descens. A partir d'aquí he anat trobant un ritme còmode. No hi havia grups bons o dolents, sinó corredors que em passaven o corredors als quals jo passava. Sense més. El 10K l'he passat en 36'15 (40" més ràpid que la setmana passada), però he tingut clar que avui anava un puntet per damunt de les meves possibilitats. En la segona volta m'ha costat mantenir-me. Tot i així, he tingut la sort de ser superat per un triatleta que, acompanyat de dos ciclistes, anava deixant un reguitzell de cadàvers que, lluny d'enfonsar-se, feien tot el contrari: a certa distància del nostre protagonista hem anat formant un estirat grup d'atletes que hem afrontat els últims quatre quilòmetres amb un patiment comú. Ara tu, ara jo, ens n'hem sortit. Del 20 a l'arribada he acabat en 3'50, lluitant per qualsevol segon que pogués esgarrapar.
 |
| Comença a ser un clàssic, això de sortir amb els ulls tancats |
M'alegro de no haver-me deixat anar. He finalitzat en la 90a posició de la general (Déu n'hi dó!!!), però l'1:17:18 em deixa un bon cos. Pensava que potser era la mitja més ràpida post any de lesió als isquiotibials...però no. A Moratalaz, l'any 2009, vaig fer 1h15...temps sospitós, tenint en compte que unes poques setmanes després només seria capaç de córrer a Saragossa, en 2h48.
A Getafe s'ha produït el debut de la Paz ( aprox 1:48:00) i la segona mitja d'en Jerónimo Alonso, de Canal Sur. Felicitats a tots dos.
dissabte, 21 de gener del 2012
EL MARATEST, UNA GRAN IDEA PER A L'ÚLTIMA PROVA
No em coincideix en dates i no hi podré anar, però des que em vaig assabentar de la posada en funcionament del MARATEST, no he parat de pensar-hi. La primera pregunta que em ve al cap és clara: ¿Per què a ningú se li havia acudit abans?
Tres setmanes abans de la Marató de Barcelona, el 4 de març, a Badalona, un test organitzat de 30 quilòmetres, en format de cursa, amb sis tipus de llebres que aniran a diferents ritmes de pas, ajudant aquells corredors a assolir els seus objectius. Una gran manera de posar-se a prova per saber a què podran aspirar el 25 de març. Un dels aspectes que ens falla quan fem un test de 30 kms és la hidratació. O fem una breu parada a la font de torn per beure una mica o ens veiem obligats a tirar endavant sense omplir els dipòsits. De gels en podem dur, als pantalons, però és recomanable barrejar-los amb aigua per aconseguir que facin l'efecte esperat. Al Maratest hi haurà avituallaments líquids, cada 5k, i dos avituallaments sòlids.
Ara que l'atletisme popular viu un autèntic boom i que estrenem maratonians com bolets, precisament per aquests debutants em sembla un test fantàstic.
Avui, però, les meves fantasies giren al voltant de la Mitja de Getafe que correré demà. Hi arribo amb menys quilòmetres que la setmana passada a Stiges, així que confio fer-hi un paper digne. Com m'agrada mullar-me, havent fet 1:18:25 la setmana passada, la idea és baixar d'1:17:50. Si no me'n surto, ja ploraré una mica...
Tres setmanes abans de la Marató de Barcelona, el 4 de març, a Badalona, un test organitzat de 30 quilòmetres, en format de cursa, amb sis tipus de llebres que aniran a diferents ritmes de pas, ajudant aquells corredors a assolir els seus objectius. Una gran manera de posar-se a prova per saber a què podran aspirar el 25 de març. Un dels aspectes que ens falla quan fem un test de 30 kms és la hidratació. O fem una breu parada a la font de torn per beure una mica o ens veiem obligats a tirar endavant sense omplir els dipòsits. De gels en podem dur, als pantalons, però és recomanable barrejar-los amb aigua per aconseguir que facin l'efecte esperat. Al Maratest hi haurà avituallaments líquids, cada 5k, i dos avituallaments sòlids.
Ara que l'atletisme popular viu un autèntic boom i que estrenem maratonians com bolets, precisament per aquests debutants em sembla un test fantàstic.
Avui, però, les meves fantasies giren al voltant de la Mitja de Getafe que correré demà. Hi arribo amb menys quilòmetres que la setmana passada a Stiges, així que confio fer-hi un paper digne. Com m'agrada mullar-me, havent fet 1:18:25 la setmana passada, la idea és baixar d'1:17:50. Si no me'n surto, ja ploraré una mica...
dijous, 19 de gener del 2012
"TÚ NO TIENES RITMO"...JO EL COMENÇO A ACONSEGUIR
Recordo l'any 99, quan en Louis Van Gaal entrenava el Barça. L'holandès era un tipus molt estricte i dur, directe com ell sol. Poques vegades se n'anava per les branques. Un bon dia va agafar fixació amb l'Òscar Garcia Junyent i el va escridassar públicament, amb aquella frase que amb el temps passaria a ser mítica: "Tú no tienes rrrrrrritmo!!!" I el va castigar a entrenar-se en solitari al Camp Nou, mentre la resta de la plantilla ho feia als antics camps de La Masia.
Sobre ritmes, i no sobre futbol, va aquesta entrada. La recuperació de Sitges ha estat molt més còmode del que m'esperava. No vaig patir gaires sobrecàrregues, només els bessons van oferir certa resistència dilluns i dimarts. Dimecres, en bones condicions, vaig fer l'entrenament "dur" (hi poso cometes perquè per molta gent no serà gaire dur...). Poc acostumat a fer sèries, cada cop que m'hi poso se'm fan una muntanya. La setmana passada en vaig fer quatre, de 1.000, recuperant dos minuts. La mitjana em va quedar en 3'37.7, amb una última sèrie més ràpida, en 3'30". Ahir la idea era superar-me, millorar aquella referència i afegir un cinquè interval ràpid. 3'32.8 de mitjana, que em sembla meravellós, amb 3'25 com a millor registre, també en l'últim canvi.
I això són bones notícies. Vaig aconseguint el ritme que vull, em començo a sentir còmode al llindar de 3'30" i he agafat molta confiança de cara a la Mitja de Getafe, d'aquest proper diumenge.
Sobre ritmes, i no sobre futbol, va aquesta entrada. La recuperació de Sitges ha estat molt més còmode del que m'esperava. No vaig patir gaires sobrecàrregues, només els bessons van oferir certa resistència dilluns i dimarts. Dimecres, en bones condicions, vaig fer l'entrenament "dur" (hi poso cometes perquè per molta gent no serà gaire dur...). Poc acostumat a fer sèries, cada cop que m'hi poso se'm fan una muntanya. La setmana passada en vaig fer quatre, de 1.000, recuperant dos minuts. La mitjana em va quedar en 3'37.7, amb una última sèrie més ràpida, en 3'30". Ahir la idea era superar-me, millorar aquella referència i afegir un cinquè interval ràpid. 3'32.8 de mitjana, que em sembla meravellós, amb 3'25 com a millor registre, també en l'últim canvi.
I això són bones notícies. Vaig aconseguint el ritme que vull, em començo a sentir còmode al llindar de 3'30" i he agafat molta confiança de cara a la Mitja de Getafe, d'aquest proper diumenge.
dilluns, 16 de gener del 2012
SENSACIONS IMMILLORABLES A LA MITJA DE SITGES
La idea era sortir a un ritme d'entre 3'40" i 3'45" el quilòmetre. Vaig creuar l'arribada en 34ena posició amb un temps d'1.18'25", a 3'43" de mitjana. I això em fa estar satisfet, tot i que és cert que m'hauria agradat un registre un pèl inferior.
La cursa en sí va ser molt bona. Sortida des de la vintena fila, intentant obrir-me forat cap endavant. En una operació semblant també hi havia en Pablo Amorós, de l'Stikaful. Junts vam anar avançant durant la primera fase de la prova. Quan començàvem a enfilar la pujada de la carretera, a la sortida del poble, la que posteriorment es proclamaria vencedora en la categoria femenina, la letona Ilona Marhele, va estar a punt de fer caure en Pablo. Pitjor no s'hi podia haver creuat. Es va obrir un forat amb el grup anterior i em vaig posar a tirar del nostre. Pensava que m'estava quedant sol però quan m'he girat m'he trobat amb un tren de mercaderies enganxat al meu darrere. La situació no ha canviat gaire, fins al pas pel quilòmetre 10. Allà m'han passat el local Nico Sáenz (animat efusivament per un públic entregat) i un parell de corredors més. Sempre que t'avança algú penses que és l'inici del decliu i ahir, aquesta sensació també se'm va aparèixer. Però vaig reaccionar a temps, posant-me al seu darrere...i a aguantar. Al km. 15 em vaig prendre un gel i vaig iniciar la pujada de la carretera. Em vaig fixar en un grup que s'anava desintegrant, on hi havia en Mario Badia, dels corredors.cat, que havia sortit una mica més ràpid que jo. Al pas per la catifa del km.16, a dalt de tot, em duia 40" i em vaig plantejar agafar-lo, com un objectiu afegit a la cursa.
Em vaig posar les piles, vaig tancar els punys i vaig apretar les dents. Quilòmetre a quilòmetre vaig anar avançant cap a l'arribada. Em sentia fort i els ànims dels sitgetans em van ajudar a seguir lluitant. Vaig avançar uns quants atletes, entre ells en Mario, poc després del km. 20. Un cop a la recta final, tot i que no hi havia ni alicient ni recompensa, vaig fer un últim esforç.
La cursa em va agradar. No recordava que hi hagués tanta gent animant als carrers...i això ajuda moltíssim. El recorregut el recordava més pla. Dues pujades llargues però sostingudes i dues més de curtes però amb un fort pendent, són un impediment per a fer bones marques.
També em va agradar l'eficiència de l'organització, que va penjar anar actualitzant les classificacions, pocs minutets després de l'arribada. A l'hora i trenta minuts de cursa ja estaven penjats els resultats dels corredors arribats en 1.27'. Excel·lent. Aprofundint una mica en les dades, avui he pogut comprovar una mica l'evolució en cursa vista des del xip.
A Sitges hi vaig anar amb en Jordi Gil, company de TV3, que actualment presenta l'Info K. Fa poc que ha entrat en el món atlètic i es va superant cada dia que corre. Ahir va millorar el seu registre en una mitja marató i el va deixar en 1.26'13". Enhorabona per a ell...candidat a l'equip Desman2012. A més d'en Gil també hi va haver una bona representació del Departament d'Esports, amb en Jordi Fandiño, en Xavi Bonastre, en Quique López Vilalta, l'Arcadi Alibés, en Joan Ramón Vallvé i (no és d'esports però també compta) en Ferran Moron.
Aquest matí he rodat suau, 10 kms., amb el pensament ja en una altra mitja marató, la d'aquest cap de setmana a Getafe, on intentaré fer 1.17. La pressió, per a mi...
La cursa en sí va ser molt bona. Sortida des de la vintena fila, intentant obrir-me forat cap endavant. En una operació semblant també hi havia en Pablo Amorós, de l'Stikaful. Junts vam anar avançant durant la primera fase de la prova. Quan començàvem a enfilar la pujada de la carretera, a la sortida del poble, la que posteriorment es proclamaria vencedora en la categoria femenina, la letona Ilona Marhele, va estar a punt de fer caure en Pablo. Pitjor no s'hi podia haver creuat. Es va obrir un forat amb el grup anterior i em vaig posar a tirar del nostre. Pensava que m'estava quedant sol però quan m'he girat m'he trobat amb un tren de mercaderies enganxat al meu darrere. La situació no ha canviat gaire, fins al pas pel quilòmetre 10. Allà m'han passat el local Nico Sáenz (animat efusivament per un públic entregat) i un parell de corredors més. Sempre que t'avança algú penses que és l'inici del decliu i ahir, aquesta sensació també se'm va aparèixer. Però vaig reaccionar a temps, posant-me al seu darrere...i a aguantar. Al km. 15 em vaig prendre un gel i vaig iniciar la pujada de la carretera. Em vaig fixar en un grup que s'anava desintegrant, on hi havia en Mario Badia, dels corredors.cat, que havia sortit una mica més ràpid que jo. Al pas per la catifa del km.16, a dalt de tot, em duia 40" i em vaig plantejar agafar-lo, com un objectiu afegit a la cursa.
Em vaig posar les piles, vaig tancar els punys i vaig apretar les dents. Quilòmetre a quilòmetre vaig anar avançant cap a l'arribada. Em sentia fort i els ànims dels sitgetans em van ajudar a seguir lluitant. Vaig avançar uns quants atletes, entre ells en Mario, poc després del km. 20. Un cop a la recta final, tot i que no hi havia ni alicient ni recompensa, vaig fer un últim esforç.
La cursa em va agradar. No recordava que hi hagués tanta gent animant als carrers...i això ajuda moltíssim. El recorregut el recordava més pla. Dues pujades llargues però sostingudes i dues més de curtes però amb un fort pendent, són un impediment per a fer bones marques.
També em va agradar l'eficiència de l'organització, que va penjar anar actualitzant les classificacions, pocs minutets després de l'arribada. A l'hora i trenta minuts de cursa ja estaven penjats els resultats dels corredors arribats en 1.27'. Excel·lent. Aprofundint una mica en les dades, avui he pogut comprovar una mica l'evolució en cursa vista des del xip.
A Sitges hi vaig anar amb en Jordi Gil, company de TV3, que actualment presenta l'Info K. Fa poc que ha entrat en el món atlètic i es va superant cada dia que corre. Ahir va millorar el seu registre en una mitja marató i el va deixar en 1.26'13". Enhorabona per a ell...candidat a l'equip Desman2012. A més d'en Gil també hi va haver una bona representació del Departament d'Esports, amb en Jordi Fandiño, en Xavi Bonastre, en Quique López Vilalta, l'Arcadi Alibés, en Joan Ramón Vallvé i (no és d'esports però també compta) en Ferran Moron.
Aquest matí he rodat suau, 10 kms., amb el pensament ja en una altra mitja marató, la d'aquest cap de setmana a Getafe, on intentaré fer 1.17. La pressió, per a mi...
dissabte, 14 de gener del 2012
VULL CÓRRER DESCALÇ
Des que em vaig llegir Nascuts per córrer, de Christopher McDougal, he volgut provar això de córrer descalç o amb poca protecció. En diuen minimalisme com si fos una nova moda per tal de vendre més, vendre a tothom, fins i tot als descontents. Jo en sóc un d'aquests. Des que feia atletisme, en categoria infantil, al Cornellà Atlètic, les lesions han estat una constant en la meva vida. Mai han estat greus, però han anat apareixent i desapareixent, com el Guadiana.
Diuen que abans de l'aparició de les Nike Air, amb grans coixinets amortidors, el nombre de lesions entre els corredors era molt inferior a l'actual. La teoria que exposa McDougal diu que amb aquest tipus de vambes (que poc van trigar a adoptar les altres marques...i que avui dia utilitzem de forma usual el 99% dels corredors), la musculatura del peu se'ns va adormint, desactivant i estovant. A mi em van ensenyar a córrer "de taló", ja en temps de la cultura "air", suposo que per aprofitar la protecció de la vamba. I, des d'aleshores, m'hi he sentit molt còmode.
Però ara, que se m'ha ficat al cap això del free run, necessito anar canviant la forma de córrer...com a mínim, la forma d'impactar amb el terra. Diuen els experts que s'ha de fer amb el que ve sent la planta del peu, el metatars. No ho puc fer d'un dia per l'altre, això és un procés llarg...i com més llarg sigui, més efectiu serà. Així que, de moment, dono satisfacció als meus desitjos entrenant els meus peus, així com exercitant bessons,,solis i turmells.
Més enllà d'estiraments per reforçar músculs, el primer pas bàsic és caminar descalç, amb freqüència.
Els passos a seguir (número 40 de la revista SPORTRAINING) seran:
-córrer "de metatars" 400 metres al dia cada setmana.
-anar augmentant la distància un màxim d'un 10% cada setmana...durant diversos mesos.
Només quan em senti preparat del tot faré el gran salt a les Adidas Adipure, Vibram Five Fingers o Nike Free Run...
De moment, aquests últims dies he corregut amb les Adidas Climacool, lleugeríssimes, de només 252 grams.
Són còmodes, flexibles i fresques. De cara a l'estiu m'aniran de meravella.
Demà a la Mitja de Sitges correré amb unes voladores que guardo a Barcelona. Després d'un suau entrenament amb en Jordi Gil aquest matí, tinc ganes de sortir a provar-me. Pendent del crono, intentaré apropar-me a 1:18. Si sona la flauta, bé. Si no sona, ho tornaré a intentar la setmana que ve a Getafe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
