diumenge, 29 de gener de 2012

FA MOLT BONA PINTA

Des que vaig tornar de Panamà he fet algunes proves al Retiro, amb sèries de 1.000 o tests de 5.000, i he corregut dues mitges maratons. Els senyals que em donava el cos eren bons, però tenia ganes d'anar a la Casa de Campo. A començaments de temporada em va costar molt completar un entrenament de 32 quilòmetres (28 en forma de test, als que cal afeigr 2 kms. abans i dos més al final). Ahir hi vaig tornar. Sense fixar-me cap objectiu de temps, només necessitava que tot rutllés amb normalitat. A nou setmanes per a la Marató de Barcelona, en el primer test al cerro Garabitas, volia acabar amb bon rotllo les set voltes, passés el que passés.

Vaig anar-hi tardíssim, a un quart de dues de la tarda, però havent pogut descansar les set hores necessàries després d'una nit de trobada amb amics. Vaig sortir a 4'/km, confiant que, a poc a poc, podria anar augmentant el ritme. Sonarà malament, però gairebé no vaig patir. Únicament ho vaig fer en l'última volta, quan em vaig exigir acabar com si fos una cursa. Concentrat, bé de respiració, bé de braços i bé de gambades...tot i uns avisos constants, al bíceps femoral de la cama dreta, cada vegada que començava el el tram de pujada. Vaig decidir no arriscar i fer el minut i mig que trigo a arribar a dalt, a un ritme més baix.

Els parcials van quedar així: 15'53", 15'50", 15'47", 15'41", 15'41", 15'32"...i l'últim gir en 15'00". En aquest darrer parcial, el quilòmetre final el vaig fer en 3'35", amb el ganivet a les dents. El temps final, 1h49'24", a una mitjana de 3'54".4, millora amb escreix qualsevol expectativa que pogués tenir.

Un cop a casa, amb calma, vaig revisar la llibreta i vaig descobrir que vaig millorar en més d'un minut, 63" el primer test preparatori per a la Marató de Panamà, fet a 5 setmanes de la gran cita, i em vaig quedar a només 15" del millor entrenament dels últims quatre anys, fet a quinze dies de la prova.

Tanco la setmana amb 123 quilòmetres i em preparo per començar la pròxima amb l'esperança que la cama dreta no faci el tonto (hi estic treballant per ajudar). Ah, també m'esperen unes interessants sèries de mil.

3 comentaris:

Mario Badia ha dit...

Caram, Sebas.

Fas voltes ràpides com gols fa la Real.

Ja et vaig dir que era molt fan de les teves proeses a la Casa de Campo.

Et veig bé, bé, molt bé.

A veure com aniran aquestes sèries de 1000. Fora mandra.

Som-hi!!!

Sebas Guim ha dit...

Gràcies, Mario. A la Casa de Campo sento que creixo...com ho feia a les Aigües. Al Retiro, les sèries de 1.000 se'm fan més pesades. A més, amb el fred que fa a les 8 del matí...tot el cos encarcarat. Les faré demà o dimecres, però res a veure amb les teves. Anys llum. Una abraçada

Guillem ha dit...

Vaja ritme per una tirada llarga!! Si la cosa segueix així a Barcelona la cosa pot anar molt bé!